Avui en dia les dones som diferents. No estic segura si ho hem escollit nosaltres, la Fox o la Cosmopolitan, però que hem arribat a un altre nivell és evident. Ara treballem, portem la casa, eduquem als fills, enganyem al marit sense que s'anadoni, anem al gimnàs... i tot això sense guanyar ni un quilo de més i sense descuidar ni un moment la nostra imatge.
Abans, quan vam començar a adquirir els nostres superpoders, vam tenir alguns problemes. Suposo que us en feu càrrec, ser una superheroina no podia ser tan fàcil.
Hi havia alguna dona que es negava a preocupar-se en excès de la seva imatge o del seu pes. Algunes es descuidaven i sortien al carrer sense maquillar, despetindes o mal conjuntades. Fins i tot n'hi havia alguna - pobra ingènua...- que creia en la fidelitat i es ressistia a buscar-se un amant. Les més pràctiques havien gosat a anar a treballar o a buscar els fills a l'escola sense posar-se talons. Ens va costar moltes hores, però finalment totes vam entendre la importància d'aquests petits detalls. Estimades superheroïnes i heroïnes en formació, cal que tingueu en compte uns quants aspectes de vital importància:
1. Si alguna havia pensat tenir una vida estable, si us plau, que se n'oblidi. No us convé. Cal tenir un embolic al cap constant. No patiu, no es tant difícil de soportar... totes ho acabem aconseguint. Això és el que dóna sentit a una vida que, si no fos així, seria avorrida i monòtona. I sobretot, això és el que podreu explicar a les vostres amigues quan us trobeu al pati del jardí de casa vostra (perfectament arreglat per un noi jove i atractiu que us tirarà la canya) mentre bebeu algun combinat sofisticat típic de les pel·lícules americanes. 
(aquí us deixo un enllaç per si alguna té remordiments o dubtes. Segur que xatejar al fòrum de la infidelitat us ajuda a sentir-vos millor.)3. Per molta pressa que tingueu, heu de maquillar-vos al menys una mica abans de sortir de casa. Recordeu que viviu en un món hipòctita. Ningú ha de saber que heu dormit poques hores perquè us heu barallat amb el vostre marit, o que esteu cansades perquè els nens no es porten tan bé com ho haurien de fer, o que heu passat hores plorant perquè us sentiu infelices o desgraciades. Tapeu-vos bé les ulleres, les bosses de sota els ulls i les potes de gall. Escolliu bé i a consciència la sombra d'ulls que més us afavoreixi. Dibuixeu-vos la ratlla damunt de les pestanyes amb estil, per realçar al màxim la vostra mirada. I no oblideu el carmí, que tothom s'adoni que sou sensuals i interessants.
Aquests són els tres primers passos per esdevenir unes autèntiques superheroïnes quotidianes. Ei! No us penseu que res del que dic és mentida... que no m'ho he tret de la màniga... que ho diuen les protagonistes de Mujeres desesperadas cada dimecres al vespre, i les d'Infidels cada dijous. Que ho esciuren la Glamour i la Woman incansablement. Que em donen la raó cinc temporades de Sexo en NY... entre molts altres documents científics.
Va, no. Ara parlem seriosament. La televisió i les revistes femenines ens han fet un gran favor explicant-nos quin ha de ser el nostre paper en la societat i donant-nos la clau de la perfecció. El que no entenc és perquè fa anys les feministes criticaven aquesta imatge tòpica que deien perpetuava actituts i pensaments masclistes. Les d'ara sí que som feministes de veritat, de les que veuem margarites al porxo i ens fem la manicura cada setmana. Com ha de ser.
Som autèncitques superheroïnes qüotidianes.
En som totalment conscients i n'estem orgulloses.
Les fulles de l'heura s'encaragolen cap al cel, cap a la llum. La iconografia cristina i medieval ha aprofitat aquesta imatge per transformar l'heura en el símbol de la immortalitat de l'ànima. Vida eterna, devoció i fidelitat. Fulles que necessiten la llum per viure, que creixen sempre en direcció vertical, ascendint. Allunyant-se cada cop més de la vida terrenal, on hi ha les seves arrels. Amb experiència i esforç constant aconseguiran arribar a la copa de l'arbre, al capdemunt de la paret, a la teualada de la casa. Al punt més alt, més pur. Cada cop més lluny de la terra, més a prop de l'eternitat. 
La cara fosca de l'heura també pot explicar-se. L' "hederina" és la substància que corre de les seves tiges cap a les fulles. En petites dosis i en cataplasmes calma el dolor reumàntic. En grans dosis però, és perillosa. Cura superficialment, en ús exterior. Aplicada sobre la pell calma petites ferides visibles. Però més enllà de la capa superior de l'epidermis és verinosa. A l'interior de l'organisme es torna perjudicial i es venja de qui li ha tallat un troç de vida.L’heura cobreix el tronc de la paret que li dóna la vida. Ofega la identat de qui li permet viure. Pots observar-se a distància, però encega a aquell que té més a prop.
L'heura no és una planta autosuficient. La necessitat de l'altre és vital. Sola és fràgil, dèbil, insignificant. Molts 
