L’expulsió dels moriscos de la península ibérica va tenir lloc fa 400 anys. Felip III va decretar-la concretament el 9 d’abril de 1609. Aquesta expulsió pot simplificar-se en un esquema que d’altra banda es repeteix al llarg de la historia de la humanitat. D’una banda, hi ha l’existència d’un grup concret i diferenciat ; d’altra banda, trobem una situación de malestar social o econòmic entre la població. A aquests dos factors s’hi afegeix i la necessitat d’homogenietzar el pensament (normalment religiós) i d’acabar amb aquells que el qüestionen. La difícil situació de la població s’aprofita per focalitzar el ressentiment i la por de la majoria contra aquella minoria desigual.
Els factors en el cas concret dels moriscos:
- La majoria de la població morisca era un grup social a part tot i que la majoria havien deixat d’utilitzar l’àrab com a llengua i la seva religió era força pobra
- El malestar social era causat per l’inici d’una etapa de recessió el 1604 derivada de la disminució dels recursos procedents d’Amèrica.
- “La rebelión de las Alpujarras” (que tingué lloc entre els anys 1568-1571 com a resposta a un edicte que limitava les llibertats religioses de la població morisca) va alimentar l’opinió que el col·lectiu morisc constituïa una amenaça per a la seguretat nacional.
- Intent d’acabar amb el pensament crític sobre la discutible cristiandat d’Espanya per la permanència de minories religioses que feia temps existia a Europa
Tenint en compte aquests factors, sembla que el destí de la població morisca era com a mínim previsible. La por a aquells que són diferents i la necessitat de trobar un culpable d’una mala situació o simplement algú en qui desfogar-se, són els errors que van portar al poble espanyol a expulsar una minoria que en marxar de la península va emportar-se un gran llegat cultural (no hem d’oblidar tampoc les conseqüències econòmiques d’aquest fet històric).
Com a últim factor, apareix l’avarícia, que va fer calles les boques contràries a aquesta expulsió: el rei es va convèncer definitivament després de saber que es podria beneficiar de la confiscació de bens i propietats de la població morisca. Un altre exemple el trobem en l’aristocràcia valenciana, que va reunir representants del govern per protestar contra l’expulsió, però les queixes van disminuir davant l’oferta de quedar-se amb gran part de la propietat dels territoris moriscos.
Algunes persecussions històrics que segueixen aquest esquema són la dels jueus,els cuáqueros a Occident, els jainas o marwaris a la India, i los gurajes a Etíopia.
Els factors en el cas concret dels moriscos:
- La majoria de la població morisca era un grup social a part tot i que la majoria havien deixat d’utilitzar l’àrab com a llengua i la seva religió era força pobra
- El malestar social era causat per l’inici d’una etapa de recessió el 1604 derivada de la disminució dels recursos procedents d’Amèrica.
- “La rebelión de las Alpujarras” (que tingué lloc entre els anys 1568-1571 com a resposta a un edicte que limitava les llibertats religioses de la població morisca) va alimentar l’opinió que el col·lectiu morisc constituïa una amenaça per a la seguretat nacional.
- Intent d’acabar amb el pensament crític sobre la discutible cristiandat d’Espanya per la permanència de minories religioses que feia temps existia a Europa
Tenint en compte aquests factors, sembla que el destí de la població morisca era com a mínim previsible. La por a aquells que són diferents i la necessitat de trobar un culpable d’una mala situació o simplement algú en qui desfogar-se, són els errors que van portar al poble espanyol a expulsar una minoria que en marxar de la península va emportar-se un gran llegat cultural (no hem d’oblidar tampoc les conseqüències econòmiques d’aquest fet històric).
Com a últim factor, apareix l’avarícia, que va fer calles les boques contràries a aquesta expulsió: el rei es va convèncer definitivament després de saber que es podria beneficiar de la confiscació de bens i propietats de la població morisca. Un altre exemple el trobem en l’aristocràcia valenciana, que va reunir representants del govern per protestar contra l’expulsió, però les queixes van disminuir davant l’oferta de quedar-se amb gran part de la propietat dels territoris moriscos.
Algunes persecussions històrics que segueixen aquest esquema són la dels jueus,els cuáqueros a Occident, els jainas o marwaris a la India, i los gurajes a Etíopia.
Materials consultats i webs d’interès:
www.1609-2009.es
www.wikipedia-es
www.religion.idoneos.com
“Estudio de la motivación humana” David C. McClelland, Guillermo Solana (google books)
-El fet que sigui repetitiu no vol dir que el fet pugui justificar-se i avui en dia, que sembla que ens trobem també en temps de crisi, esperem que la humanitat hagi aprés ja a no repetir injustícies d’aquest estil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada