Mitges veritats i mentides a mitges

“Si jo pinto el meu gos exactament com és, naturalment tindré dos gossos, però no una obra d’art”. Amb aquesta frase, Goethe deixava clar que l’art i la veritat són dues coses totalment diferents. Juan Carlos Onetti li donà la raó en escriure que “la literatura és mentir bé la veritat”. I en el camp del cinema, cito a Ettore Scola: “el cinema és un mirall pintat”.
La realitat no és art perquè no és creativa, ni sentimental, ni profunda, i moltes vegades no és ni admirable ni bonica. L’art consisteix precisament en trobar aquella part de realitat, sovint ínfima, sovint invisible a primera vista, que és digna de ser convertida en immortal.

L'art de Gernika i la realitat de Gernika

“Els tòpics són les grans veritat poètiques”. Dono la raó a Stevenson (autor de la cita) si tenim en compte que tant la poesia, com el cinema, la literatura i la pintura, estan plens de tòpics. Li dono la raó si entenem “grans veritats poètiques” com unes veritats diferents a la veritat real. Una veritat poètica no és real perquè sovint la realitat no té res de poesia. Però discrepo en considerar els tòpics poètics com veritats. Els tòpics apareixen quan l’art deixa de ser original i esdevé mediocre i repetitiu.

I ara, siguem realistes. Traslladant la definició d’art que he fet més amunt a un discurs comercial (que és la tendència artística més actual): l’art consisteix en trobar aquella part de la realitat que la gent està disposada a pagar. Tenint en compte que la realitat és avorrida i trista, cal buscar aquells aspectes que la fan atractiva, vendible. Tòpic número u: una rossa amb cinc quilos de més i alt nivell cultural no és atractiva. Una rossa amb un bon escot i un somriure d’estúpida, es ven d’allò més bé.

Però com tota activitat comercial, allò que es ven és responsabilitat de qui ho compra. Si com a consumidors d’art (en qualsevol camp) no compraríem la simple i dura realitat, siguem conscients al menys que allò que ens estan venent és només espectacle. Mentida.