La cultura no existeix.És una invenció humana que ha de servir per classificar allò inclassificable, per controlar allò incontrolable. Existeixen el coneixement, els costums, les tradicions… però posar-ho tot dins d’un mateix sac, que a més sigui universal, sincerament és massa ambiciós. El concepte al qual ens volem referir és tan ampli, que és inabastable.
És típicament humà voler posar nom a tot, però de vegades no cal. Sovint no és bo, sinó tot el contrari. Posar nom a allò que és “cultura” vol dir posar-li l’etiqueta a algunes expressions “culturals” i deixar de posar-li a unes altres. Vol dir que existeix un criteri per separar allò que ens serveix (o serveix a alguns) i allò que no serveix o no interessa.
Si cultura és art, és tan culte crear, com destruir. Si cultura és sentiment, és igual de cultural estimar que odiar. Si cultura és costum o tradició, són cultura les danses populars i els rituals satànics. Si cultura és pensament i el pensament és lliure, per què necessitem posar-li nom? Per què cal explicar-lo? I sobretot, qui se suposa que ha de ser capaç de destriar allò que és o no és cultura?
La cultura ho és tot
La cultura és tot allò que som capaços de conèixer.
De vegades podem entendre-ho, altres no. Però el simple fet de tenir-ho en compte, ens fa posseïdors d’allò que passa o s’expressa al nostre voltant, influint en la nostra manera de ser d’una forma inevitable. El fet de poder conèixer, és el que ens fa diferents com a espècie. Pensar, raonar, parlar, discutir, argumentar, reflexionar, valorar... tot això és cultura. Tot això ens fa únics. Tot això ens fa humans. La cultura és doncs, allò que ens distingeix com a espècie.
Ens fa humans la nostra manera de viure, per això considerem que la tradició i els costums són part de la cultura. Ens fa humans pensar, i és per això que la filosofia és cultura. Ens fa humans crear, i és per això que l’art, la literatura, els cinema i qualsevol expressió, si ens acosta als sentiments del creador, és cultura. Ens fa humans sentir, i és per això que els vincles són cultura, els models familiar, els models de parella, qualsevol relació és cultural.
La cultura és tot allò que som capaços de conèixer.
De vegades podem entendre-ho, altres no. Però el simple fet de tenir-ho en compte, ens fa posseïdors d’allò que passa o s’expressa al nostre voltant, influint en la nostra manera de ser d’una forma inevitable. El fet de poder conèixer, és el que ens fa diferents com a espècie. Pensar, raonar, parlar, discutir, argumentar, reflexionar, valorar... tot això és cultura. Tot això ens fa únics. Tot això ens fa humans. La cultura és doncs, allò que ens distingeix com a espècie.
Ens fa humans la nostra manera de viure, per això considerem que la tradició i els costums són part de la cultura. Ens fa humans pensar, i és per això que la filosofia és cultura. Ens fa humans crear, i és per això que l’art, la literatura, els cinema i qualsevol expressió, si ens acosta als sentiments del creador, és cultura. Ens fa humans sentir, i és per això que els vincles són cultura, els models familiar, els models de parella, qualsevol relació és cultural.
...
Ara, troba les set diferències...
Aquestes són dues definicions oposades o són la mateixa?
En tot hi ha veritat. En tot hi ha mentida. Els extrems es toquen.
Cultura és tot, cultura és res. El terme de cultura és tan ampli i abstracte que podem argumentar-lo perquè signifiqui exactament el que nosaltres vulguem. És completament lliure. És completament manipulable. Definitivament, és un terme molt humà.
Imatge: "Peines del viento", Eduardo Chillida.
Com explicarem allò inexplicable?
Com pentinarem el vent, si no podem tocar-lo?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada