Plou. I em fa por sentir-me tan sola.
Plou. I les gotes d’aigua xoquen amb força contra la meva pell.
Plou. Però no és la pluja el que em fa mal, sino la soletat.
Plou. I no entenc per què encara no has vingut, si et necessito.
Plou. I el meus cabells mullats m'acaricien l'esquena.
Plou. I recordo com t'agradaven les meves trenes.
Plou. I em tallaré la melena per no recordatre.
Plou. I ja no se si es pluja o les meves llagrimes el que m’empapa la cara.
Plou. I jo vindira si fossis tu qui em cridés.
Plou. I l’aigua ofega els meus crits però no el meu dolor.
Plou. I la ràbia que em crema per dins no pot calmar el fred d la pluja.
Plou. I vull que vinguis... però no m'escoltes.
Plou. I vull moure’m però no puc.
Plou. I em quedaré així fins que el cel escampi.
Plou. I esperaré que sigui l’aigua qui m’expliqui per què no vens.
Plou. I puc morue’m però no vull.
Plou. Per què no vens i m’abraces?
Plou. I tinc fred. I tu no hi ets. I et necessito
MP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada