Tornar al món real

Ja no m’identifico amb la Wendy. Però ho feia quan era petita. La nena que era fa tretze anys ha influït inevitablement en la noia que ara soc. Així que suposo que en conservo al menys una part.

Peter Pan era el meu conte preferit (bé, la meva pel·lícula de Disney preferida). Ella era el personatge que més s’assemblava a mi. Bàsicament era la única nena i la campaneta no em servia perquè era massa petita i portava una faldilla massa curta.

Valors positius i negatius

Bona nena............................................. segurament massa bona i obedient

Responsable.............. ....... massa responsable per ser una nena petita

Màgia.................... ...... massa perfecta, massa irreal

Il·lusió i innocència.... ... resignada a la seva condició de nena que ha de cuidar dels seus germans

A destacar ... El seu desig, finalment frustat. Aquell desig per ser sempre nena, eterna, sense creixer, sense entrar en un món dificil que és el dels pares. La idea de ser sempre “nen” l’enamora, com l’enamora en Peter Pan. Però finalment és raonable. Deixa en Peter Pan i la terra del “mai més”. Torna al món real, per fer-se gran. Potser no és el que destija. Però és el correcte.

Si jo m’introduís a la història seria la Wendy, i intentaria canviar el seu comportament al final de la història.

La Wendy, com tot el conte, ha aportat a molts nens i nenes l’oportunitat de somiar un mòn llunyà, millor. On tot és possible. On s’ha de creure en la màgia. On s’ha de somriure sovint. On s’ha de jugar. On s’ha de fer feliç...

La idea principal del conte que ara molts repeteixen en forma de consell és allò de “no perdis mai el nen que portes dins”. Sense ell la vida és gris.

Wendy creyó que ahora él comprendería, pero no fue así
(...)
-Soy persona mayor, Peter Pan. Tengo más de veinte años, crecí hace mucho tiempo.
-Tú me prometiste que no crecerías, Wendy.
-No pude evitarlo.

La Wendy es mereix un conte propi, que expliqui com va ser la seva vida després de descobrir que el país del mai més s’ha d’abandonar un dia o altre. Com va sobreviure a abandonar aquella terra que tant li agradava i aquell noiet que la fascinava. Una mena de manual d’instuccions per sobreviure als desenganys de fer.se gran sense perdre el somriure. Ni aquell nen que portem dins.