Mou-te per aprendre a estar quiet

- I tu, per què viatges?

- Jo, perquè m'escapo.

- De què?

- De mi.

Sempre m'ha fascinat saber què hi ha més enllà de l'horitzó conegut. Perquè crec que viatjar et fa conscient, tolerant i humil. I no vull ser humil, tolerant i conscient per ser millor persona, sinó per ser útil, per dedicar la meva vida a alguna cosa realment digna.


Quan fas i desfas les maletes sovint, aprens a carregar-les cada cop menys, i quan ets capaç de viatjar només amb una petita motxilla, aprens que allò més important del viatge no és el que aprens, no ets tu, és el destí. Sí, vaig a contradir-me... però no del tot. Fa uns mesos vaig escriure que Ítaca per mi era només una excusa per creure que el viatge té un motiu. Ara escric que no em serviex ja l'excusa, que cal tenir un motiu per viatjar. Quan vaig anar al Sàhara vaig tardar una setmana a readaptar-me a les carreteres asfaltades, i només unes hores a decidir que hi volia tornar. Afortunadament, hi torno al setembre (si tot va bé) per fer un projecte que té molt bona pinta. Quan vaig apuntar-me al viatge la UAB al Sàhara ho vaig fer sense saber ben bé on anava, simplement estava segur que aprendria molt. Els campaments de refugiats estan plens de nens moníssims que se't llancen als braços només en veure que ets de fora, i les famílies et tracten millor que si fossis realment un parent seu. És un viatge molt enriquidor, que et canvia com a persona. Fins aquí tot bé. Però i tu, que fas a canvi?

Pots recordar que el missatge de les ONGs no era tan tòpic, que allò que tant havies sentit a dir de "el món no és just" és realment veritat. Pots decidir que no deixaràs mai més res al plat i que donaràs la roba vella a alguna associació benèfica. Pots pensar que t'has convertit en una persona millor. ERROR. Decideix fer alguna cosa. Decideix tornar-los el favor. No estic dient que abans de marxar omplis un sobre amb diners que (potser sí) a tu no et fan tanta falta com a ells, i els escriguis alguna cosa bonica. No estic dient que prometis enviar-los menjar sovint ni que hi tornis cada any. Ho va dir Gandhi: sigues el canvi que vulguis veure en el món.Creus que has vist una situació indignant? Fes alguna cosa, com més útil millor, per canviar-ho. Anem a suposar que ets periodista:





Decideix que no publicaràs mai una mentida sobre els pobles oprimits. Informa't sobre el real motiu de la misèria d'aquells que tant bé t'han acollit. Ajuda'ls amb la teva eina: la veritat. La pressió social. Sigues conseqüent. Compromet-te. No amb la gent que has conegut i t'ha estovat el cor, sinó amb els que no coneixeràs mai, ni ells a tu, però et necessiten. No és injust que hi hagin diferències. És injust el poder que les causa.

Les desigualtats són inevitables, les injustícies són compatibles.

Per a més informació, hi ha nou plafons al passadís de faculats amb les fotografies que van fer els meus companys de viatge. A més, demà dimecres, a les 12:00h es fa la presentació d'un documental d'unes companyes i del viatge en general a l'aula magna. Per si a algú li interessa veure nens petits amb els ulls brillants, d'aquells que t'estoven el cor. Per si a algú li interessa saber la situació política al mig del no res. Per si algú creu que un grup de periodistes en potència que s'interessen pel que passa més enllà de l'estret mereixen una hora d'atenció. Per si algú vol contribuir a tornar-los el favor a aquells que ens va acollir. Omplir nou plafons amb fotografies és la nostra manera de tornar-los part del favor. Prometre ser conseqüests amb informacions d'aquests tipus és el nostre primer compromís professional. Si mireu les fotos del passadís, estaria bé que també us llegissiu els palfons informatius ;)









I ara, en lletra un mica més petita, escriuré que en realitat viatgo perquè em fa feliç. Em sento millor si sento que faig alguna cosa útil. No ho escric perquè soni bonic, més aviat podria sona egoista. O no?

Les fotos són del Gerard Peris, company d'aquest viatge al Sàhara i del pròxim :)