...................................................................................................Sant Jordi '09
Quan llegeixo un llibre faig servir de punt un paper en blanc.
Cada cop que paro de llegir escric en el paper en blanc les frases que més m'han agradat.
(pàg. 59)
Tinc la sensació d'haver-me cremat, d'haver-me convertit en cendres...

(pàg.64)
Voldria dir-li que no
Però ell governa l'instant.
- Ja està - va exhalar
Així que no ho havia somiat.
(pàg. 79)
El més savi a la vida és tancar les finestres (...)
Tancar les finestres i abaixar les persianes perquè l'habitació s'ompli de llum.
(pàg. 98)
Si no hi ha partitures, cal compondre-les. Si no hi ha instuments, cal sentri la música en el teu interior.
(pàg.104)
- John Marcher, l'heroi, no va saber reconèixer e lmés important de la vida quan ho va trobar durant un instant. No va reaccionar i... ho va perdre tot.
- i què va perdre?
- La vida. (...) No es va morir, perpo va perdre tota la seva vida.
Un bon llibre. El meu llibre de Sant Jordi. Perquè les dues roses que em van regalar s'han pansit ja. I segur que l'any que vé l'única rosa que repeteix és la de mon pare. Però les paraules queden. Com les persones que realment valen la pena.
Quan llegeixo un llibre faig servir de punt un paper en blanc.
Cada cop que paro de llegir escric en el paper en blanc les frases que més m'han agradat.
(pàg. 59)
Tinc la sensació d'haver-me cremat, d'haver-me convertit en cendres...

(pàg.64)
Voldria dir-li que no
Però ell governa l'instant.
- Ja està - va exhalar
Així que no ho havia somiat.
(pàg. 79)
El més savi a la vida és tancar les finestres (...)
Tancar les finestres i abaixar les persianes perquè l'habitació s'ompli de llum.
(pàg. 98)
Si no hi ha partitures, cal compondre-les. Si no hi ha instuments, cal sentri la música en el teu interior.
(pàg.104)
- John Marcher, l'heroi, no va saber reconèixer e lmés important de la vida quan ho va trobar durant un instant. No va reaccionar i... ho va perdre tot.
- i què va perdre?
- La vida. (...) No es va morir, perpo va perdre tota la seva vida.
Un bon llibre. El meu llibre de Sant Jordi. Perquè les dues roses que em van regalar s'han pansit ja. I segur que l'any que vé l'única rosa que repeteix és la de mon pare. Però les paraules queden. Com les persones que realment valen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada